Capítol 1
Les històries d'aquest capítol parlen de com van néixer les institucions catalanes, de com van desaparèixer i de com es van recuperar. Però, sobretot, mostren com aquest poder ha afectat els ciutadans. . . amb els impostos! Les corts de Montsó Un matí de novembre del 1362, el vescomte de Cardona se'n va amb cavall cap a Montsó, a Aragó. Està preocupat. El rei Pere ha convocat corts generals i demana diners per a la guerra amb Castella. Amb aquestes corts es consolida el pactisme, aquesta manera tan catalana de fer política, però també s'imposen uns nous impostos: les "generalitats". El 1714 al barri de la Ribera El dotze de setembre de 1714, un cotxe de cavalls s'atura davant el Palau de la Generalitat. Hi va el nou superintendent general de Felip V, José Patiño. Una de les seves primeres decisions serà alçar una gran fortalesa militar. Però, per a això, caldrà enderrocar més de mil cases de Barcelona. Els impostos d'en Casanovas En Sebastià Casanovas, un pagès que viu a l'Empordà al segle XVIII, té un gran problema: està endeutat i no pot pagar un nou impost que ha aplicat el règim absolutista de Felip V. En diuen el cadastre.
Capítol 2
L'hereu és la base de la família catalana, especialment de la família amb propietats. I això ja ens ve dels romans. En aquest capítol veurem com han organitzat la família, la casa i la propietat diverses famílies al llarg de la història. Però. . . i l'amor? D'això també en parlarem. Un casament romà Avui, en Sempronius Campanus, un "pater familias" d'Empúries, es casa amb l'Aurèlia, filla d'una altra família important d'aquella vila romana. Però abans de la cerimònia ha d'obrir un porquet: les entranyes de l'animal diran si el casament té futur o no. En Perot de Vilanova busca un hereu En Perot de Vilanova, un hereu de Flix del segle XVI, jove i ben plantat, ha decidit buscar una pubilla per casar-s'hi i tenir un hereu, per llegar-li la fortuna familiar. Però una matinada es lleva amb una infecció que li desfigura la cara. Can Bellsolell de la Torre Les masies han estat el centre de la propietat i la família de la Catalunya rural. Com la de can Bellsolell, on viuen Bellsolells des de fa set-cents anys. Un diari de la masia, escrit pels hereus de cada generació, ens explica com era la vida en cada època: la meteorologia, les collites, les guerres, els fills, els matrimonis. . . Una de bandolers Una tarda de juliol del 1632, a la Joana Massissa, una viuda jove, l'ha raptada un bandoler. El bandoler més buscat de Catalunya, en Joan Sala, àlies Serrallonga. Comença un any d'aventures i, potser, una gran història d'amor.
Capítol 3
Al llarg dels segles, gent de tot arreu ha arribat a Catalunya, a vegades de pas, a vegades per quedar-s'hi. I és així com s'ha format la realitat catalana d'avui. Per això, com mostra aquest capítol, de vegades les històries de Catalunya comencen molt lluny de casa. El mercader italià i l'esclava russa A finals del segle XIV, una empresa de teixits toscana s'instal·la a Barcelona. El seu delegat, Luca del Sera, s'acosta al mercat d'esclaus per comprar una esclava domèstica. Aquell dia li canviarà el destí. Els francesos de Mataró Després de la pesta del segle XVII, molts occitans sense feina arriben a Catalunya per treballar als masos rònecs. Els germans Tàpies acaben a Mataró. Però Espanya està en guerra amb França i els francesos són vistos amb mals ulls. El llarg viatge de l'Antonia El 1940, l'Antonia surt de la presó. Però quan arriba al seu poble, Pedro Martínez, a Granada, s'adona que difícilment podrà tornar a viure entre aquells que la van denunciar. L'Antonia comença un viatge que en el futur seguiran milers i milers d'andalusos.
Capítol 4
En aquest capítol, "Històries de Catalunya" mostra tres històries que parlen de llengua i d'identitat. Aquestes aventures mostren com va néixer la llengua catalana, com va estar a punt de desaparèixer i com es va recuperar. El naixement d'una llengua Uns monjos de Cuixà, al segle X, reben la visita del dux de Venècia i s'adonen que el dux parla una llengua diferent a la seva. És el naixement de les diferents llengües romàniques evolucionades del llatí. Les dues impremtes Al segle XVIII, en ple procés de decadència de l'ús del català com a llengua de cultura, dues impremtes barcelonines, la dels Figueró i la dels Teixidó, lluiten en bàndols diferents a la guerra de Successió. La calaixera de mossèn Alcover A principis del segle XX, mossèn Alcover comença una obra gegantina: un recull de totes les paraules que es diuen arreu de les terres de parla catalana. El resultat són milers i milers de fitxes. Però amb això no hi ha prou per normalitzar la llengua, hi caldrà la feina de Pompeu Fabra.
Capítol 5
La relació entre el mar i els habitants de Catalunya ha condicionat sovint la història. El mar hi va portar influències culturals i riquesa, però també guerres i perills. És el tema d'aquest capítol d'"Històries de Catalunya". La conquesta de Mallorca Tarragona, segle XIII: el comerciant Pere Martell i la flor de la noblesa catalana convencen el rei Jaume I perquè conquereixi l'illa de Mallorca, rica terra poblada pels sarraïns. Un atac corsari Pineda, 1545. Mitjançant el diari del notari, coneixem un atac pirata a la població; atacs que són bastant normals a l'època. Els pirates demanen rescat pels captius que fan. Aquells que no poden pagar els porten als mercats d'esclaus de Tunísia. De traginers a navegants Història de la família Vilà, una nissaga de traginers de Franciac, a la Selva. Al segle XVIII es converteixen, a Lloret de Mar, en comerciants i armadors de vaixells cap a Amèrica.
Capítol 6
La història de Catalunya és, en part, una cursa cap a la urbanització. Als espais urbans s'hi han produït els grans avenços. Cada ciutat ens parla de com ha viscut la seva gent. "Històries de Catalunya" dedica el capítol a les ciutats. Luci Minici als Jocs Hel·lènics Tarraco romana: Luci Minici és un patrici barceloní que vol entrar als cercles de poder de Roma. Per aconseguir-ho compra el millor auriga, conductor de quadriga, de Tarraco, que triomfa als Jocs Olímpics del 129 després de Crist i dóna fama al seu amo. La catedral de Girona Segle XIV: història de l'accidentada construcció de la catedral de Girona. El mestre d'obres, Pere Sacoma, vol construir la catedral més gran d'Europa amb una sola nau. Però el bisbe no hi està d'acord. L'enderrocador de muralles Al segle XIX s'han d'enderrocar les velles muralles que ofeguen Barcelona. Centenars d'homes emigren a la ciutat com a treballadors a la construcció i a les fàbriques. Entre ells hi ha Josep Espasa, que acabarà fundant l'editorial del mateix nom.
Capítol 7
A Catalunya hi han coexistit, amb més o menys fortuna, les tres principals religions monoteistes: la cristiana, l'hebrea i la musulmana. "Històries de Catalunya" recorda aquest fet en aquest capítol. L'assemblea de "pau i treva" Al segle XI, amb una violència sense límits contra pagesos i clergues, els senyors feudals s'han apoderat de la terra. L'abat Oliba decideix posar fi a tants abusos i dotar la societat de certs codis de comportament i d'ordre social. Aquestes normes es recullen a l'assemblea de "pau i treva". El comiat d'Abu Bakr Tortosa, segle XI. Història del jove musulmà Abu Bakr, intel·lectual i home de negocis que exemplifica la rica i culta societat musulmana, que acabarà aviat sota l'ocupació cristiana. L'últim càtar L'any 1309, Guilhem de Belibasta travessa tot el país, fugint de nord a sud. S'ha canviat de nom i ha canviat d'ofici. Però la Inquisició, implacable, el segueix de prop. Perquè Guilhem de Belibasta és l'últim càtar. L'olor d'arengada i la Inquisició El 1492, sota el regnat dels Reis Catòlics, tots els jueus de les seves terres són obligats a convertir-se al cristianisme o bé són expulsats. Posteriorment, alguns jueus, els anomenats conversos, continuen practicant la seva religió d'amagat. Aquesta és la història d'un matrimoni convers.
Capítol 8
L'art és el mirall de la societat que el produeix, però també és el fruit dels seus creadors. "Històries de Catalunya" repassa l'evolució del concepte d'artista. Història d'un retaule Barcelona, principis del segle XV. Lluís Borrassà és un dels grans pintors gòtics catalans, però treballa per encàrrec i té poc marge de maniobra per crear. Coneixem el funcionament del seu taller a través d'un document que acredita l'encàrrec d'un retaule per part de la Seu de Manresa. Quatre generacions d'escultors Valls, segles XVII-XVIII. Història d'una nissaga d'escultors, els Bonifaç, que lluiten perquè la seva feina sigui reconeguda com a artística i que no siguin considerats simples artesans, com ara els fusters, gremi que engloba també els escultors. Joves i moderns El trencament de finals del segle XIX queda emmirallat en l'actitud d'un moviment artístic, el modernisme, que agrupa joves contestataris que volen canviar l'art conformista burgès.
Capítol 9
En aquest capítol d'"Històries de Catalunya" es parla de les vivències quotidianes en tres grans moments de violència a Catalunya: la guerra dels Remences, la guerra del Francès i la lluita obrera. La revolta dels Remences Any 1484. Els pagesos catalans s'han alçat en armes contra els senyors. És la guerra dels Remences, la revolta pagesa més important de la història de Catalunya. La guerra del Francès Molins de Rei, principis del segle XIX. Coneixem la gran violència de la guerra del Francès amb la lectura d'un diari personal. Tot Catalunya va quedar afectada per aquesta guerra que va provocar la destrucció de nombroses poblacions. La lluita d'una dona treballadora Teresa Claramunt, dirigent anarcosindicalista, és un exemple de lluita obrera contra les greus condicions de vida dels treballadors. Lluita d'extrema violència que provocarà diversos atemptats. Arran de l'atemptat de Canvis Nous, Teresa i altres companys són empresonats i seran jutjats en l'anomenat "Procés de Montjuïc".
Capítol 10
"Històries de Catalunya" mostra, en aquest capítol, tres històries sobre la lluita contra les malalties. La pesta Al segle XIV, la pesta afecta greument tot Europa. Es calcula que gairebé la meitat de la població va morir a causa d'aquesta malaltia. A Lleida, el metge Jaume d'Agramunt investiga la malaltia a contrarellotge. Dones que curen Durant molts segles, les dones eren les que sabien curar amb remeis casolans i naturals. Però quan cap al segle XV comencen a sortir metges titulats en escoles oficials, s'adonen que aquelles dones són una competència massa dura. La vacuna del doctor Ferran Tortosa, 1884. El doctor Ferran investiga una vacuna contra el còlera. Està a punt de posar-la a prova amb els seus dos fills.
Capítol 11
"Històries de Catalunya" explica, en aquest capítol, com la producció i comercialització de productes com l'aiguardent i els teixits propicien l'acumulació del capital necessari per a la revolució industrial del segle XIX. Quatre homes amb nas per als negocis Segle XVIII. Quatre comerciants emprenedors: en Baldrich, de Valls; en Martí, d'Altafulla, i en Prat i en Fuster, de Manresa, munten una important empresa d'importació i exportació d'aiguardents, indianes i pesca salada. Al vapor! Al segle XIX, en Bonaplata i en Rull, posen en marxa la primera fàbrica de vapor a Catalunya, coneguda com "El Vapor". La fil·loxera La crisi de la fil·loxera, que malmet les vinyes d'arreu del país a finals del XIX, comporta una gran reforma dels sistemes de producció i de propietat al camp català. Una conseqüència en serà la indústria de producció del cava.
Capítol 12
La història, escrita sempre per homes, ha deixat de banda el paper de les dones, tot i que elles han estat les que han donat la vida, han educat els infants, han dirigit i administrat la vida domèstica, han curat els malalts i han cuidat els més desvalguts. Aquest capítol d'"Històries de Catalunya" explica aquesta presència silenciada. Les dones dels almogàvers Al Senat de Madrid hi ha un quadre gegantí que mostra l'entrada de Roger de Flor a Constantinoble, al segle XIV. Si ens hi fixem bé, veurem que en la pintura només hi ha homes. Què passa? És que potser no hi havia dones en les expedicions dels almogàvers? Guineguilda de Cervera Cervera, 1026. Guineguilda i els seus tres fills arriben a aquestes terres de repoblació amb un títol de propietat atorgat per la comtessa Ermessenda i l'encàrrec de repoblar la zona. El testament d'Arsenda Àger, la Noguera, 1047. Mitjançant el testament de la comtessa Arsenda de Pallars podem veure el seu paper com a administradora i repobladora de les terres de què és copropietària amb el seu marit. El gremi contra la teixidora Barcelona, 1465. Mor un mestre teixidor. La seva viuda voldria continuar treballant, però el gremi ha prohibit expressament que cap dona viuda de teixidor sense fill mascle major de dotze anys pugui continuar el negoci. Els drets de les dones Entre els segles XIX i XX, la història canvia per a les dones. Irene Rocas, mestressa de casa; Dolors Aleu, metgessa, i Aurora Díaz-Plaja, bibliotecària, seran protagonistes d'aquest canvi.
Capítol 13
Aquest capítol del programa "Històries de Catalunya" mostra com ha canviat la noció del temps al llarg de la història. En un sol dia, el presentador visita Barcelona, Perpinyà i Madrid, un recorregut que no fa gaires anys podia durar més d'una setmana. El rellotge de Perpinya Segle XIV. A Perpinyà, aleshores la segona ciutat catalana, s'hi instal·la un dels primers rellotges mecànics d'Europa, però no hi ha manera que funcioni bé: s'endarrereix sis hores al dia. Francesc Salvà i el telègraf Segle XVIII. Francesc Salvà i Campillo, metge i científic il·lustrat, està a punt de posar en marxa un gran invent: el telègraf. Per això, el rei Carles IV el crida a palau. Carolina Montaigne se'n va París A finals del segle XIX, Carolina Montaigne, una modista barcelonina, agafa el tren per anar a París. Hi va a buscar patrons nous. El rellotge i el tren estan transformant el món.
Capítol 14
Aquest capítol del programa "Històries de Catalunya" està dedicat a la comunicació, és a dir, a com la gent s'ha informat i com s'ha comunicat a distància. Jutges i pregoners El dia 13 de novembre de 1455, Gastó, comte de Foix, entra, tot guarnit, a la plaça del Born de Barcelona damunt del seu cavall. La plaça és plena de gom a gom, fins i tot hi ha muntats cadafals perquè s'hi instal·lin les autoritats, i al bell mig hi ha el pi de les pomes d'or. Com és que gent de totes les contrades saben que avui se celebra un torneig? La propaganda, una arma eficaç El dia de Corpus, el juny de 1640, centenars de jornalers van anar a la ciutat de Barcelona amb els estris de segar per ser contractats. Però aquell any no era com els altres: milers de soldats espanyols que lluitaven contra França a les ordres del rei espanyol Felip IV s'havien llançat sobre els camps dels pagesos i havien saquejat els pobles i rapinyat els rebosts. Els camperols, farts dels abusos de les tropes i de la misèria, es van revoltar, van atacar els jutges i els funcionaris que permetien aquella situació i van arribar a matar el virrei. Era l'inici de la guerra dels Segadors. Les cartes Al segle XIX, l'escriptura s'ha estès a les classes mitjanes i és habitual comunicar-se per carta entre parents i coneguts. Les cartes informen de tota una sèrie d'esdeveniments que excedeixen l'àmbit privat. La família Brugués, de Girona, parla del casament de la filla amb un soldat sense gaire fortuna.
Capítol 15
"Històries de Catalunya" mostra com ha evolucionat el concepte d'ordre públic al llarg de la història. El programa entra en una presó medieval, ensenya com neix el primer cos policial català i és testimoni d'un assassinat polític al segle XIX. Les presons medievals Arran del processament de membres destacats de l'oposició municipal de Barcelona al segle XIV, la Busca, es mostra com es viu en una presó medieval i s'examina un recull de queixes dels mateixos presos. L'origen dels Mossos Al segle XVIII es forma el primer cos policial català, d'origen borbònic. Els Mossos d'Esquadra van néixer a la ciutat de Valls, de la mà de la família Veciana. La "ronda d'en Tarrès" En una època convulsa i d'enfrontaments polítics greus, a mitjans del segle XIX, assistim a un assassinat polític encarregat per la policia a un grup parapolicial, absolutament corrupte, anomenat la "ronda d'en Tarrès".
Capítol 16
"Històries de Catalunya" dedica el capítol als viatgers. Es trasllada al segle XIII per veure les peripècies d'un mercader que busca mercats a l'altra banda del mar. Segueix una gran aventura catalana a Califòrnia, al segle XVIII. I acaba amb la història d'una gran aventurera del segle XX. El secret d'un mercader del segle XIII En plena edat mitjana, al segle XIII, un important mercader de Lleida busca nous mercats a l'altra banda del mar, a Tunis. Allà hi coneix una captiva cristiana. L'expedició a Califòrnia Al segle XVIII, una expedició formada majoritàriament per soldats catalans emprèn la descoberta de Califòrnia. El capità és Gaspar de Portolà, fill de Balaguer i primer governador de Califòrnia. L'acompanyen, entre d'altres, fra Ginebró Serra, però la descoberta no és fàcil. Una viatgera infatigable Durant la primera meitat del segle XX, una escriptora i periodista catalana, Aurora Bertrana, fa del viatge un dels motors de la seva vida.
Capítol 17
L'home sempre ha aprofitat els recursos naturals i així ha anat transformat el paisatge. "Històries de Catalunya" parla d'aquests canvis a través de tres situacions que tenen a veure amb molins, boscos i trens. El moliner del rec Comtal Al segle XIV, les dificultats d'un moliner de Barcelona per salvar el seu molí deixen entreveure una important operació d'especulació urbanística entre el Consell de Cent i el rei al voltant del rec Comtal. La lluita pels recursos A la vall Ferrera, a finals del segle XVIII, assistim als enfrontaments entre els propietaris de les fargues de la vall i els veïns del poble, a causa de la sobreexplotació dels boscos comunals. El tren de Mataró Un industrial de Mataró, Miquel Biada, serà l'impulsor del primer ferrocarril de l'Estat espanyol. Es tracta de la línia Barcelona-Mataró, que es va inaugurar l'any 1848.
Capítol 18
El programa "Històries de Catalunya" dedica el capítol a la vida quotidiana dels reis catalans. Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca Ramon Berenguer I, un dels primers comtes catalans, va tenir problemes amb l'Església perquè va repudiar la seva primera dona i es va casar amb Almodis de la Marca, que ja estava casada amb el comte de Tolosa. Joan I, un rei indolent Joan I va ser un rei casolà, gran caçador i gran malgastador. Durant el seu regnat, la cort va arribar a la bancarrota i hi va haver molta corrupció. El rei dels catalans L'últim rei anomenat "dels catalans" va ser l'arxiduc Carles, que va governar Catalunya al segle XVIII, durant la guerra de Successió, que finalment va guanyar Felip de Borbó. Carles provenia de la cort austríaca, era culte i es va envoltar de gran luxe.
Capítol 19
La frontera, com qualsevol divisió territorial, ha anat canviant amb el temps; el que no canvia, però, és la vida al costat de la frontera: terra d'oportunitats, de fugitius, d'amagatalls. És el tema d'aquest capítol d'"Històries de Catalunya". Els colons de la Marca Al segle X, l'última ciutat de ponent dominada pels comtes cristians era Manresa. El límit exacte l'establia el riu Cardener, però immediatament després del riu no hi havia encara els sarraïns. Les seves fortificacions eren trenta quilòmetres més lluny. De manera que entre les dues línies, la dels cristians i la dels sarraïns, hi havia una mena de terra de ningú. Aquesta franja de terra s'anomenava la Marca. La frontera dels Pirineus El 7 de novembre de 1659, Espanya i França signaven el tractat dels Pirineus, segons el qual Espanya lliurava a França tot el Rosselló, el Vallespir, el Capcir, el Conflent i la meitat de la Cerdanya. Els carlins i Francesc Savalls Durant el Sexenni democràtic (1868-1874), Espanya passa per un moment molt crispat entre progressistes i demòcrates, republicans, monàrquics conservadors i carlins. El govern és fruit d'una coalició entre progressistes i demòcrates, i el rei és Amadeu I, de la dinastia italiana dels Savoia. Hi ha una constitució democràtica, sufragi universal, només per als homes, i s'han reconegut molts drets ciutadans. Però els sectors conservadors, especialment els terratinents i l'església, no accepten ni les reformes democràtiques ni aquell rei. A finals del segle XIX, la frontera amb França esdevé l'escenari de la guerra entre carlins i liberals.
Capítol 20
"Històries de Catalunya" presenta, en aquest capítol, diferents motius que al llarg de la història han obligat moltes persones a marxar desterrades, exiliades o deportades. Els moriscos A finals del segle XVI, l'única religió permesa a Espanya era la fe catòlica. Feia un segle que els cristians havien conquerit Granada, que era l'últim regne islàmic que quedava a la Península. Es va obligar els musulmans a triar entre la conversió al cristianisme o l'expulsió. La majoria es van convertir i a aquests musulmans conversos, i a tots els seus descendents, se'ls va anomenar "moriscos". L'exili austriacista Després de la guerra de Successió, molts dels perdedors, com en totes les guerres, s'han d'exiliar per salvar la vida. Aquesta és la història de l'exili dels catalans austriacistes. Conservadors, liberals i republicans Per raons polítiques, Abdó Terradas, polític republicà de mitjan segle XIX, és obligat a exiliar-se i és desterrat diverses vegades.
Capítol 21
El fil conductor d'aquest capítol del programa "Històries de Catalunya" són els documents que permeten conèixer la història, des de les inscripcions en pedra fins als diferents tipus de documents escrits, com ara cartes o memòries. Per fer "Històries de Catalunya", els guionistes i historiadors de la sèrie han remenat els arxius d'arreu de Catalunya, locals, comarcals i nacionals, per trobar històries reals, rigoroses i documentades. Arxius personals, diaris de masies, memòries, testaments, cartes, làpides, contractes mercantils, documents oficials. . . en qualsevol lloc hi pot haver amagada una història apassionant. Aquest capítol mostra com han anat evolucionant les fonts que han permès al llarg de dues temporades explicar la història de seixanta personatges, famosos o anònims, que van deixar el seu rastre en registres mercantils, inscripcions, pintures, objectes. . . Els documents més antics són les inscripcions sobre pedra. També són els més sòlids, ja que han permès conèixer històries de fa més de 2. 000 anys. En canvi, el pergamí és molt més fràgil i molts no han arribat als nostres dies. Alguns, però, s'han conservat i han permès refer històries molt interessants. Altres documents consultats per fer el programa han estat les cartes personals i també els quadres, com una pintura del segle XV que amagava tota una història. A mesura que més gent aprenia a escriure, es creaven més documents que han permès refer moltes històries de gent anònima. Durant els darrers anys, les tecnologies de la comunicació han incorporat nous materials a la recerca històrica, com ara el cinema, el vídeo o la informàtica.
Capítol 22
"Històries de Catalunya" mostra, en aquest capítol, tres moments ben diferents pel que fa a l'alimentació, tot i que hi ha productes, com el pa i el vi, que es mantenen a taula al llarg dels segles. El vi de Laietània Història d'un comerciant de vins romà que viu a Sant Boi de Llobregat. Juli Aniceti es dedicava a la producció de vi i, tot i que tenia una propietat relativament petita, podia arribar a produir fins a vint mil litres cada any. L'excedent el destinava a l'exportació. El pressupost de l'Esteveta Al segle XV, un procés entre marit i muller sobre el que es gasta en una casa ens dóna l'oportunitat de conèixer què menjava una família ciutadana més aviat benestant. El rebombori del pa vist pel baró de Maldà La immensa obra del baró de Maldà, "Calaix de sastre", ens introdueix en la taula catalana benestant de finals del segle XVIII, on comencen a aparèixer els productes americans.
Capítol especial
Amb motiu del centenari de les excavacions d'Empúries, TV3 presenta un programa especial d'"Històries de Catalunya". L'any 1906, Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, va demanar als arqueòlegs que cerquessin l'ànima de Catalunya. Dos anys després, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, es van iniciar les excavacions d'Empúries...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada